Al setembre de 2011 el món científic canvià per
sempre. Una jove i valenta estudiant de postgrau va ser l'artífex de la
"Revolució de l'accés en obert" (open
access) des del llunyà Kazakhstan. Alexandra Elbakyan va crear el web Sci-Hub per descarregar i llegir
articles científics (actualment al voltant de 64,5 milions d'ells) sense pagar
els elevats preus que demanen les editorials. Una mitjana de 40€ per article ja
és car a Europa, imagineu-vos al Kazakhstan. Sí, Sci-Hub és il·legal i
infringeix les lleis de copyright així
com Alexandra és una criminal. De fet, un tribunal dels EEUU van resoldre a
favor una demanda de Elsevier (una gran editorial científica) amb $15 milions
per infringir les lleis de copyright per part de Sci-Hub.
No estic escrivint
per defendre a Sci-Hub, només vull donar la meva opinió sobre l'accés en obert
en general.
Tradicionalment,
les universitats paguen a editorials com Elsevier o SpringerLink per a tenir
accés a les publicacions científiques. Tu, com a investigador o estudiant, tens
la possibilitat de descarregar aquests documents a través de l'IP registrat per
la universitat, que prèviament ha pagat la subscripció online. En altres
paraules, tu pots accedir i llegir aquells articles de les revistes que
prèviament la universitat ha pagat (recordem que són diners públics) des d'un
ordinador/connexió de la pròpia universitat. És un bon sistema, perquè tens
accés a molts articles. A més, tu com a investigador no pagues per a publicar
els resultats obtinguts amb la teva recerca. Mentre que la teva universitat
estigui en un país ric no hi ha cap problema. No obstant, si aquesta no és la
teva situació, aleshores et trobes com l'Alexandra, sense poder accedir a la
gran majoria de coneixement científic, perquè la teva universitat no pot pagar
a les editorials. Hi ha un altre tema sobre les universitat que encara no he
comentat. Si tu decideixes publicar en accés obert com a decisió personal en
una revista a la qual moltes universitats estan subscrites, estàs pagant dos
cops a l'editorial pel mateix producte. El primer al publicar amb accés obert i
el segon en la subscripció de les universitats.
Per altra banda,
l'accés obert et permet llegir articles científics gratuïtament des de
qualsevol lloc del món. Genial, bé, genial, oi? La principal contrapartida és
que has de pagar publicar la teva recerca, entre 1.000 i 3.000€ per article.
Això significa que has de pressupostar les publicacions quan demanis un
projecte finançat. Per exemple, per a un projecte de 3 anys on publiquis entre
3-8 articles, hauries de demanar uns 15.000€ només per a publicacions.
Treballant amb projectes Europeus com els d'Horizon 2020 quinze mil no és res;
però si treballes amb projectes espanyols representa el sou d'un any d'un
tècnic a mitja jornada (la ridícula
inversió en ciència de la "grande y libre" és un altre tema i no
hauríeu de jutjar a Europa, sinó a Espanya); i sense projecte finançat vol
dir que no més ciència per a tu. Per tant, arribem a la primer conclusió. La
ciència també és un negoci i no importa que pagui, el que importa és que algú
pagarà. Un investigador del Congo segurament no es podrà permetre els elevats
costs per llegir un article amb el sistema actual. Però, el mateix investigador
tampoc podrà publicar sota el sistema d'accés obert, perquè "no
publicacions" significa no projectes finançats i sense ells tampoc es
podrà publicar. És un peix que es mossega la cua; almenys, però, amb el sistema
d'accés obert, l'investigador congolès tindrà una oportunitat de començar a fer
bona ciència, així com ho va fer Alexandra. Hi ha molts altres avantatges de
l'accés obert, com per exemple que el personal sanitari es pugui actualitzar o
que hi hagi molta més transferència entre universitat-empresa per vies
indirectes.
Aquesta entrada
l'escric ara pel nou marc legal Europeu. Sembla que tota investigació finançada
amb diner públic europeu haurà de ser publicada amb el sistema
"open-access" al 2020. Per suposat, aquest nou paradigma ha
esdevingut per les motivacions ètiques dels polítics, que volien estendre el
coneixement a tot arreu gratuïtament. No obstant, tinc la sensació que la
revolució de l'Alexandra ha jugat un paper central. La pirateria a internet és
impossible de controlar i aturar. Per tant, els diners han de venir d'una altra
font, en aquest cas, directament dels projectes finançant.
No voldria acabar
aquest escrit amb la sensació que estic criticant el sistema Europeu, ans el
contrari. Estic a favor de l'accés en obert i em fa feliç veure-ho fet realitat
molt aviat. Des del meu punt de vista, la ciència hauria de ser accessible per
a tothom i l'accés en obert és un bon sistema. No és just que només unes poques
persones puguin accedir a la informació finançada amb diners públics; a més, el
coneixement hauria d'estar a l'abast de tota la humanitat. L'Alexandra no només
ha ajudat a molts investigadors i estudiants, també ha iniciat la
"Open-Access revolution". Gràcies!
