Noies, ¿no us ha passat mai de buscar un príncep blau que
us cuidi, que es mimi, per dormir abraçats, que sigui un bon pare i que vulgui
conduir un monovolum... i que acabeu als braços d'un mandril en zel absorbit
per la feina i que condueix un descapotable? i segur que moltes de nosaltres
hem buscat un tigre apassionat que ens segresti un cap de setmana a la costa
brava entre xampany i orgasmes; i hem acabat amb un sosaines que ens proposa
veure "Titànic" abraçadets i, a més, acaba plorant de l'emoció.
M'equivoco?
Deixant de banda les frivolitats de "Sexo en Nueva
York", sí és cert que trobar una manera ràpida, subtil i no invasiva de
predir el comportament d'una persona a llarg termini (tots podem tenir una nit
de passió desenfrenada i conduir un monovolum automàtic) ens seria molt útil;
no només per les relacions socials; sinó per exemple, per trobar feina o per
calcular una assegurança de vida. Existeix una manera científicament provada de
fer-ho. Com veureu no és infalible ni tampoc té un recolzament científic
aclaparador, però sí té una teoria sòlida que el sustenta. Estem parlant de
conèixer els nivells basals de testosterona per la llargada dels dits de la mà,
i això funciona tant per homes com per dones.
Aquesta teoria ha estat ideada per John T. Manning de la
University of Central Lancashire (UK) (Manning, et al, 2007, 2008). El punt clau és que els nivells de testosterona
durant la gestació, que marcaran els nivells basals quan som adults, determinen,
entre moltes altes coses, la relació de la llarga dels dits índex (2D) /
anul·lar (4D) (2D:4D) (veure figura). Per tant, podem saber si una persona té
molta o poca testosterona mirant si el seu dit anul·lar és més curt o més llarg
que els seu dit índex; millor si són de la mà dreta, atès que en ella les
diferències són lleugerament més acusades i pot ser més fàcil arribar a una
conclusió (Manning i Fink, American
Journal of Human Biology, 2008). Però la meva recomanació és que ho feu a
la que us sigui més còmode. En general, les dones s'aproximen més (o fins i tot
superen) una relació de 1 (anul·lar curt), mentre que els homes l'acostumen a
tenir més baixa: 0.8 - 0.9 (anul·lar llarg). A menor relació (com més baix
sigui el número) més nivells de testosterona.
Recordem què és la testosterona: una hormona esteroide
del grup dels andrògens. Malgrat que sigui principalment masculina, en
segreguen tant homes com dones. Més enllà de la definició dels trets sexuals
masculins, la testosterona es relaciona amb un elevat risc, mes agressivitat,
major conducta sexual, etc. (Wikipedia, 2015).
(Zheng i Cohn, PNAS,
2011).
La gran pregunta és... ¿però hi ha relació entre la mida
dels dits i les característiques de personalitat, que per exemple, comentava en
el primer paràgraf? Doncs sí. En un estudi correlacional dut a terme a UK (Manning
et al., 2008) amb 153.429
participants, caucàsics i heterosexuals (per evitar variables confusionistes)
es va comprovar la hipòtesis que en homes, com més pròxim a 1: menys dominància
social, tenen més nens, menys facilitat per excitar-se sexualment (resumits a la taula) i menys capacitats espacials.
Per dones, com més proximitat a 1 també menys dominància i menys capacitats especials. En canvi, a més
proximitat a 1 existeix una major excitació sexual i major nombre de fills,
possiblement per un efectes dels estrògens.
Hi ha una altre pregunta clau, oi? Què passa amb els
homosexuals? Resulta que en homes (no en dones) els homosexuals i bisexuals
tenen una ratio més propera a 1 que els heterosexuals. Llàstima que
l'estadística no sigui molt potent, atès que és un estudi correlacional amb un
significació de 0.049 (el límit és 0.05) amb una mostra molt gran (93.048
caucàsics) (veure escrit anterior)
(Mannings, et al., Arch Sex Behav.,
2007). Un altre estudi sí va trobar en lesbianes un patró de dits més masculí
que el de dones heterosexuals (Breedlove,
Endocrinology, 2010). No obstant, és un primer pas per explicar que els
nivells de testosterona prenatal podrien predir una petita part de la
homosexualitat.
Deixant de banda la part més "sexual" i passant
a la més econòmica, quan aneu al banc per obrir un pla d'inversions mireu també
les mans del vostre broker. Un estudi
dut a terme a la City de London ha descobert una clara correlació entre la mida
dels dits 2D:4D i els beneficis obtinguts per any. Com es mostra a la següent
taula, els brokers amb una ratio més
baixa (o dit anul·lar més llarg) i, per tant, més testosterona guanyen
considerablement més diners (Coates et al.,
PNAS, 2009).
A nivell fisiològic és curiós veure que amb valors més
propers a 1 (menys testosterona) es corre més lent, tant en homes com en dones
(Manning, et al., American Journal of Human Biology,
2007). Encara més sorprenent és que aquesta diferències en els dits també s'ha
trobat en ratolins i es relacioni amb els nivells d'andrògens fetals (com
intuïa Manning), el que obriria la porta per estudiar aquestes diferències a
nivell molecular i fisiològics (Zheng i Cohn, 2011), no només a nivell
correlacional com fins ara.
Així per tant, sí podem considerar que mirar la mà del
nostre possible companys sexual, no només pot ser un gest sensual, sinó també
una mesura pràctica per saber si val la pena fer l'última copa a casa seva o
millor anar demanant ja el compte.
PD: aquestes dades són aplicables a població caucàsica,
en altres grups ètnics no està tan ben explicat per manca d'estudis.
