Els éssers humans som dels pocs animals que s’han
dedicat a explorar cada racó del món, anant contra corrent i lluitant contra
els elements per conquerir nous nínxols ecològics. És cert que hi ha moltes
classes d’animals a tot arreu, per exemple tenim felins salvatges a Àfrica,
Europa, Amèrica i Àsia; no obstant, són animals molt diferents entre ells i no
han convergit en una sola espècie. També trobem espècies que fan milers de
quilòmetres cada any, com les balenes o alguns ocells, però acostumen a seguir
rutes fixes perseguint un clima determinat o una font d’alimentació. En canvi,
a partir de l’Ergaster, els homínids
conqueriren tot el món en relativament poc temps i sense grans canvis
morfològics entre unes zones i altres. El que vol dir que en comptes de canviar
ell per adaptar-se al medi, començà a usar el medi pel seu profit. Ens vam acomiadar amb Ergaster sortint d’Àfrica per conquerir nous mons. És important
distingir el que va ocorre a Àsia i a Europa. Començarem per l’orient, on
malauradament, tenim menys pistes.
La clau d’aquests moviments la trobem en les variacions
climàtiques, que varen ser moltes i força radicals. Entrem en l’era de les
glaciacions. Els animals, Ergaster
inclòs, aprofitaven els períodes interglacials per explorar i conquerir Àsia,
però mai al revés. Ergaster passà a
ser Erectus, amb pocs canvis
morfològics, cervell un xic més gran i crani més robust. En general, es podria dir
que Erectus és una evolució d’Ergaster, però on comença un i acaba l’altre
és difícil de delimitar. El que va sorprendre en un inici als investigadors, i es podria considerar una contradicció, es relaciona amb les eines. En els
jaciments d’Ergaster les eines eren
més elaborades que en els d’Erectus.
Aquest és un clar exemple de la importància de considerar tot el context, no
només en la paleoantropologia, sinó en qualsevol disciplina. Erectus vivia en boscos de bambú. La
fusta d’aquest arbre és dura i funciona molt bé com a eina, segurament millor que
la pedra. No obstant, la pedra perdura i la fusta no. Vol dir que les capacitats
cognitives d’Erectus foren inferiors?
En absolut, segurament tot el contrari; mostrant una millor adaptació al medi i
un millor ús dels materials disponibles, encara que fos fusta. De fet, en períodes freds, amb més praderies que boscos, si s’han trobat pedres tallades
complexes, confirmant aquesta idea de la importància d’aprofitar l’entorn
natural.
A Europa, per altra banda, l’Ergaster va evolucionar a Homo
Antecessor, descobert per primer cop a Atapuerca. Al 2007, el grup d’Arsuaga
i Carbonell descobriren una mandíbula d’Antecessor
de fa 1,2ma, el que suposaria el primer europeu, com indica a la famosa portada
de Nature (fig 1). Les seves
característiques físiques el situen entremig dels Ergasters i els Neandertals (que
sortiran més endavant).
Figura 1: Portada
espanyola i catalana del descobrint del primer homínid purament europeu.
La segona espècie europea fou trobada a l’actual
alemanya, l’Homo Heidelbergensis. Amb
ell hi ha encara molt confusió. Va aparèixer fa uns 600.000 anys, per tant,
hauria de ser descendent del Antecessor.
Aquesta és la hipòtesis lògica, però una manca de registre fòssil el podria
situar també com a descendent d’un hipotètic Ergaster/Erectus euroasiàtic. A més, el registre fòssil es compon
per una mandíbula i per uns individus trobats a Tautavel (al sud de França),
dels quals no hi ha acord sobre si són Heidelbergensis
o possibles Erectus europeus, que
convisqueren amb els Antecessors d’Atapuerca.
L’embolic a dia d’avui encara és majúscul.
Aquesta etapa europea del pleistocè mig entre els
900.000 i els 250.000 anys aprox. destaca per molta varietat en el registre
fòssil. Antecessors, Erectus, Heidelbergensis... diverses
especies d’homínids convivint alhora. El que més en destaca de tots ells és que
mantenien els ancians vius en el seu grup social. Aquesta hipòtesis deriva per les
mandíbules sense dents d’individus vells trobades a Atapuerca. Això s’interpreta
com la primera evidencia de cohesió social i cura dels teus més enllà dels
recursos que puguin aportar per a la supervivència del grup. Evidentment, tots
ells tenien un bon ventall d’eines i controlaven el foc. A més, a Atapuerca
també es va trobar “Excálibur” una pedra tallada d’uns 400.000 anys juntament
amb restes humanes, el que faria pensar que és el primer ritu funerari de la
historia. Per exemple, “Excálibur” podria ser l’eina d’un guerrer enterrat
allí. Aquesta troballa podria indicar que fa com a mínim 400.000 anys que els
humans tenim consciencia de mort, de vida, d’existència... de metacognició?
De baules perdudes n’hem vist unes quantes, però
aquesta és potser la més complicada. Segons un estudi de 2013 publicat a la
prestigiosa revista PNAS; segons la
seva dentició ni Erectus, ni Antecessor, ni Heidelbergensis poden ser els ancestres de Sapiens o de Neandertals.
La hipòtesis que proposen els autors ens torna a situar a Àfrica i en diferents
migracions africanes cap a Europa; sent un encara desconegut homínid africà el
pare de Sapiens i Neandertal (un exemple, que no seria exactament això, però explica
els fluxos migratoris el trobem en la fig. 8). Una idea alternativa a la del
article de PNAS i que vaig escoltar
del propi J.L. Arsuaga, en una conferencia a la UAB, parla d’una evolució per
mosaic. Aquest mecanisme evolutiu explica que canvis en les especies es donen
per mòduls, no pas a pas (per a informació complementaria podeu llegir una
entrada anterior:
http://mossegadesdeneurociencia.blogspot.com.es/2015/09/14-estava-darwin-equivocat.html). Això explicaria, perquè a Atapuerca s’han trobat “híbrids” entre Antecessors i Neandertals, o perquè el Heidelbergensis o l’home de Tautavel tenen característiques similars a uns i altres. Segurament, en aquest període de temps a Europa l’evolució no va ser lineal, sinó ramificada, podent arribar a conviure especies “àvies” amb especies “nétes”. Segurament, aquest tipus “desordenat” d’evolució es produí pels canvis climàtics, que desencadenaren expansions i concentracions d’homínids; pressió demogràfica (fig 2).
http://mossegadesdeneurociencia.blogspot.com.es/2015/09/14-estava-darwin-equivocat.html). Això explicaria, perquè a Atapuerca s’han trobat “híbrids” entre Antecessors i Neandertals, o perquè el Heidelbergensis o l’home de Tautavel tenen característiques similars a uns i altres. Segurament, en aquest període de temps a Europa l’evolució no va ser lineal, sinó ramificada, podent arribar a conviure especies “àvies” amb especies “nétes”. Segurament, aquest tipus “desordenat” d’evolució es produí pels canvis climàtics, que desencadenaren expansions i concentracions d’homínids; pressió demogràfica (fig 2).
Figura
2: Europa durant una glaciació dels darrers 450.000 anys, període de grans
canvis climàtics. Gràfica de Finlayson i Carrión, Trends in Ecology and Evolution, 2007.
I què passava a Àfrica? Doncs que els Ergaster més conservadors, que no es van
llençar a explorar el món, evolucionaren en Homo
Rhodesiensis, que destaca per un cervell força gran (1250cm3) i
alçada (fins 180cm). Aquestes són dues de les característiques més fiables del
registre fòssil i les que més han canviat entre els primers Australopitecs i els actuals humans. Va
viure entre fa 600.000 i 150.000 anys. Eren molt similar al Heidelbergensis. De fet, uns óssos a
Etiòpia van embolicar la troca, atès que podrien ser de Heidelbergensis, però... a Àfrica? O eren de Rhodesiensis? Qui sap com els paleoantropòlegs ho interpretaran. I
parlo del Rhodesiensis, perquè és el
nostre avantpassat, el precursor dels Homo
Sapiens moderns. Què dir de l’Homo
Sapiens? Som nosaltres, només cal que obris la finestra per adonar-te de
tot el que hem creat. Ves al mirall i veuràs com som físicament. I en comptes
de dir-te que et buidis el cervell amb una cullera per saber el nostre volum
cranial; et diré que fa uns 1200-1300 cm3 / 1,2-1,4 kg.
I tornant a Europa, mentre els Sapiens dominaven Àfrica aquí teníem els Neandertals, que aparegueren fa uns 250.000 anys. La primera gran
característica a destacar-hi és la seva gran massa corporal. Eren homínids
robustos, amples i caparruts. De fet, és l’únic homínid amb una capacitat cranial
més gran que l’home modern, segurament en consonància a la seva major massa
muscular i òssia. Les restes fòssil trobades deixen clar el seu domini de les
eines i la seva vida en grup. Aquí, però, sorgeixen un parell d’interrogants.
Parlaven? Pintaven?... vol dir això que tenien cultura? Els nous descobriments
genètics, anatòmics i fòssils començarien a indicar un “Sí” i, jo crec, que
hauria de ser un “Sí rotund”. La gran capacitat cranial, ADN compartit (com
veurem més endavant), estil de vida i que fa 400.000 que ja es pensa que tenien
metacognició...no indicarien que hem anat un pas enrere. Pel que fa al
llenguatge la clau està en l’anatomia de l’aparell fonador, en concret en
l’hioides, un ós a la zona de coll que permet la vocalització del nostre
llenguatge. El primer hioides neandertal va ser trobat a finals del 80s, però
tècniques modernes han permès descobrir que la seva funció era igual a la nostra.
Ara només cal saber si parlaven alemany! A favor de la parla neandertal també
trobem el gen FOXP2, compartit amb humans i “causant” genètic de la parla. Per
altra banda, estudis recents han datat les primeres pintures rupestres al
voltant dels 41.000 anys en la cova de “El Castillo” i un xic més recents en
Altamira (per citar dos exemples de ben coneguts). Aquesta datació situa a les
pintures rupestres en el moment inicial de convivència entre Sapiens i Neandertals; qui n’era l’autor?
Aquestes noves evidencies han canviat la visió que
tenim d’aquests homínids. De maneres de representar als Neandertals hi ha unes quantes. La més coneguda és la d’un home
pelut amb trets facials molt marcats, destacant un enorme nas (fig 3). En els
darrers anys, però, han aparegut altres. Una que podria igual de vàlida (o
segons com més encertada, pel que hem explicat fins ara) seria “El Neandertal
emplumado”, obra del paleoartista Fabio Fogliazza (fig. 4). I si [spoiler
alert] els extingits haguéssim estat els Sapiens?
(fig. 5).
Figura 3. Típica
representació dels Neandertals, i
aquí encara està afavorit. Foto del Museu Neandertal. http://www.neanderthal.de/en/home.html
Figura 4. I perquè no?
Sempre hem representat als Neandertals
com a homínids descuidats, peluts, sense gust estètic, fins i tots grotescs... ¿ens
fa por pensar que hem ajut a extingir a un homínid paral·lel a l’home? Foto de:
http://www.estense.com/?p=392870
del model de Fabio Fogliazza.
Figura
5. Si la historia hagués anat al revés... (i a mi que em recorda al Harrison
Ford). Foto obtinguda de: http://phenomena.nationalgeographic.com/2014/01/29/neanderthals-intimate-strangers/
Entrem amb el gran drama de la humanitat, digne de les
gran odissees gregues i del trastornat de Freud. Fa entre 40.000 i 65.000 anys
els Homo Sapiens evolucionats a
Àfrica arriben a Europa. Allí, com acabem de veure, es trobaren als Neandertals i, encara no sabem com, els
hi guanyaran la partida. O això ens han fet creure. Malalties, canvi climàtic,
grups petits... són algunes de les principals hipòtesis per explicar la
desaparició dels Neandertals. Per
exemple, de tots és conegut que les millors armes de Cortés i Pizarro foren la
verola, el tifus, el xarampió... No és
pas descabellat pensar que quelcom de similar ocorregués amb la “batalla”
Sapiens-Neandertal.
El canvi climàtic és, potser, la principal explicació,
atès que durant la seva existència van patir oscil·lacions climàtiques molt
dures. La darrera glaciació va ser “mortal” pels Neandertals per la competència dels Sapiens alhora d’obtenir els recursos. Fins aleshores, no tenien rival
per caçar i/o recollir fruits, quan hi ha més demanda que oferta apareixen un
guanyador (Sapiens) i un vençut (Neandertal). A més, un clima molt més
fred no només modifica la vegetació (i en conseqüència el nombre d’herbívors
disponibles) també la capacitat de desplaçar-se i canviar de territori. Això
podria ser, fins i tot, causa d’un aïllament dels grups de Neandertals, quedant-se cada cop més reduïts, el que suposà una
manca de varietat sanguínia i un envelliment de la població. Heu de pensar en
les glaciacions (fig. 2 i 6) com la norma i no l’excepció. Jo em pensava que lo
normal és un període com l’actual, però en els darrers 450.000 han hagut més
períodes freds que càlids i quan dic fred vull dir fred fred. Europa passava a
ser com Islàndia/Groenlàndia y la zona mediterrània l’única habitable. Tot això
trasbalsava la fauna, homínids inclosos. Com a exemple, en la figura 7 podeu
veure la relació entre clima, flora i fauna.
Figura 6: Com es pot
veure, actualment estem vivint en un període càlid, però la majoria de la terra
sempre ha estat un lloc molt més fred amb molt més glaç, el que provoca canvis
en flora i fauna, alterant el ritme evolutiu dels humans. Gràfica de:
Figura 7: La situació dels últims Neandertals. La pressió climàtica els hi va reduir l’espai,
juntament amb manca d’aliment i competència africana, un còctel mortal. Fixeu-vos
que les úniques zones habitables eren les representades en verd bosc. Els grocs
indiquen zones desèrtiques, mentre que verd clars, liles i blancs zones molt
fredes, des de la tundra a al glaç. Només la riba mediterrània fora habitable. Gràfica
de Finlayson i Carrión, Trends in Ecology
and Evolution, 2007.
Altres teories menys recolzades parlen d’una capacitat
menys eficient per caminar dels Neandertals,
l’erupció d’un volcà a Nàpols, la manca de domesticació del gos o una falta de
separació de tasques entre homes i dones; la primera justificació de masclisme
entre els Sapiens?
Hi ha una teoria que podria ser complementaria amb les
anteriors, (de fet, el més probable és una mica de cada), que ens els darrers
anys trepitja fort: les relacions sexuals entre Sapiens i Neandertals.
Estudis genètics mostren que tenim ADN neandertal, en concret entre el 1-4%,
però no en tots els humans actuals de la terra, sinó els no-africans, enfortint
encara més la teoria que els Neandertals
europeus es van creuar a Europa amb els Sapiens
africans. A més, en un estudi publicat a Science
es parla que no tot el 1-4% és el mateix fragment d’ADN, sinó que combinant
l’ADN d’Europeus i Asiàtics actuals es podria arribar a compilar un 20% d’ADN neandertal.
Aquest 1-4% d’ADN neandertal es pensa que podria estar relacionat amb una
hipercoagulació de la sang, danys dermatològics pel sol o augment del risc de
depressió; vaja... un gran partit els Neandertals.
No obstant, en les condicions en les que van viure dels Neandertals si eren avantatges; tot en s’ha d’entendre en un
context determinat.
Recentment, estudis genètics han descobert que Sapiens i Neandertals es podrien haver creuat a eurasia (entre les actuals
Mongòlia i Rússia) fa uns 100.000 anys, molt abans del que es pensava, però no
hi ha evidències (encara) que aquest primers híbrids arribessin a Europa (fig. 8).
Aquesta dada és un exemple més de la manca de consistència en les teories o (a
mi m’agrada més aquesta segona versió) de lo apassionant que arriba a ser la
paleoantropologia i el que ens queda per descobrir.
Figura 8: on es mostra que les migracions de Sapiens africans a Europa es podien haver donat molt abans. Aquesta
teoria té base genètica, ara el registre fòssil ha de confirmar-ho. Ens serveix
com a exemple de les migracions continentals dels homínids africans Gràfic de: http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-cruce-de-humanos-modernos-y-neandertales-se-adelanta-35.000-anos
Per tant, el que ens diu la ciència és que la nostra re(x1500)-àvia
neandertal es va embolicar amb un noi atlètic amb cos d’escultura grega (no
s’ha trobat ADN neandertal en el cromosoma Y, només transmissió per via materna).
Aquesta àvia, la teva, la del teu veí, la del senyor que empaqueta iPhones a la Xina i així amb un llarg etcètera van creuar-se amb els avis sapiens de tots
els habitants del món. Fins i tot, podria ser que part dels Neandertals acabessin sent absorbits pel
pool genètic dels Sapiens. I si no us acabeu de creure
això que som en part Neandertals,
recordeu a en Carles Puyol? Una altra evidència a favor d’aquesta idea sexual
és la definició clàssica d’espècie, que diu que són una espècie tots els
individus que poden tenir descendència fèrtil (wikipedia).
Si nosaltres tenim ADN de neandertal vol dir que el creuament de Sapiens i Neandertals tingué descendència fèrtil, per tant... eren realment
especies diferents? O ens trobem amb el primer cas de racisme de la història?
Però això ja és una altre tema.
Es creu que els darrers Neandertals desaparegueren fa uns 39.000 anys, encara que hi ha
alguna evidencia, com en una cova de Gibraltar que parla de 28.000 anys,
enriquint la teoria que va ser una desaparició gradual. No sabem del cert que
va passar. Segurament va ser una mica de tot el que va provocar la desaparició
dels Neandertals com hem vist abans.
De totes formes, i si ho mirem en perspectiva, els Neandentals, sent pessimistes, han viscut a Europa dos cents mil
anys; mentre que els Sapiens, sent
molt optimistes, seixanta-cinc mil anys. Encara ens queda molt per aprendre...
I després de tot això... ens férem sedentaris, l’agricultura,
el comerç i l’antic testament; les religions monoteistes ens encotillaren,
l’edat mitjana i el renaixement; art i carbó, la lluita de classes; de Woodstock
a Spotify, de Ford a Tesla; Gates i Jobs ens controlen i... tot va començar
baixant d’un arbre.
Acabem aquí? Sembla que sí. Mai se sap, però, quan es
trobarà una mandíbula que desmuntarà les teories actual. Un homenet petit hi va
estar a prop fa uns pocs anys, estem parlant de l’Homo Florensis. Al 2004, a la indonèsia illa de Flores, van ser
descobertes restes d’un homínid d’aproximadament un metre d’alçada i 400cm3
de capacitat cranial. S’ha arribat a dir que si era un Sapiens amb síndrome de Down, també que si va viure fins als 12.000
anys. Actualment es parla que es va extingir fa 50.000 anys, però encara no sé
sap de quin llinatge prové. És fills dels Erectus
asiàtics? O dels primers Sapiens en
sortir d’Àfrica? Perquè va desaparèixer?
Referències:
Carbonell, E., et
al. (2008). The first hominin of Europe, Nature, 452, 465-470.
Finlayson C. and
Carrión J.S. (2007). Rapid ecological turnover and its impact on Neanderthal
and other human populations. Trends in Ecology and Evolution, 22(4), 213-22.
Gómez-Robles A., et
al. (2013). No known hominin species matches the expected dental morphology of
the last common ancestor of Neanderthals and modern humans. PNAS, 110(45),
18196-18201.
Green, R.E. et al.
(2010). A draft sequence and preliminary analysis of the Neandertal genome. Science,
328, 710-722.
Kuhlwilm, M., et al.
(2016). Ancient gene flow from early modern humans into Eastern
Neanderthals. Nature, 530, 429-433.
Mendez, F.L.,
Poznik, G.D., Castellano, S., Bustamante, C.D. (2016). The divergence of
Neanderthal and modern human Y chromosomes. American Journal of Human
Genetics, 98, 728–734.
Simonti, C.N,
Bastarache, L., Roden, D.M., Prato, J.D., Denny, J.C., Capra, J.A. (2016). The
phenotypic legacy of admixture between modern humans and Neandertals. Science,
351(6274), 737-741.
van den Bergh et
al. (2016). Homo floresiensis-like fossils from the early Middle
Pleistocene of Flores. Nature, 534, 245-248.
Vernot, B. and
Akey, J.M. (2014). Resurrecting Surviving Neandertal Lineages from Modern Human
Genomes. Science, 343, 1017-1021.
Gràcies a SINC per
les noticies consultades. http://www.agenciasinc.es/tag/neandertales 