1. Zoos si, Zoos no

Visitar el zoo de "La Vallée des Singes" (http://www.la-vallee-des-singes.fr/) em va fer pensar. ¿Són adequats els zoos o d'aquí a dos cents anys serà un equivalent a parlar d'esclavitud? No hi ha dubte que, precisament aquest, és un dels millors zoos que he visitat. Tots estarem d'acord en què tancar a una orca en una piscina rodona és una bestiesa. Sí, estic parlant de l'orca Ulisses i el zoo de Barcelona, que molt prohibir les curses de braus, però que els correbous que no es toquin... però això és un altre tema.

El que vull dir és que hi ha zoos i zoos, i perquè no dir-ho, animals i animals. Estudiant la mida del cervell, la mida sí importa, així com la seva etologia (estructura social, migracions, alimentació, etc,), podem inferir les condicions òptimes de captivitat de cada espècie. Però no tot és tan simple com pensar que a cervells més grans una major capacitat intel·lectual i una major complexitat emocional i social. Una manera d'aproximar-nos millor a aquest problema és el "Quocient d'Encefalització", consistent en relacionar el pes cerebral i de la massa total. Com es pot veure en la següent figura (Roth i Dicke, Trends in Cognitive Sciences, 2005), són els humans, dofins i primats aquells que en tenen un valor superior. També s'hauria de tenir en compte la classe de vertebrat, en general, els mamífers presenten uns quocients majors a aus, rèptils i peixos. Repeteixo, però, que considerar si un animal és adequat per mantenir en captivitat o no només en base al Quocient d'Encefalització és molt simplista, i això només pretén ser un exemple il·lustratiu.

D'aquesta manera, un animal filogenèticament antic, amb un cervell petit i amb territori petit, com per exemple un peix d'un escull de corall, pot sentir-se en llibertat en un bon aquari. En canvi, i seguint amb l'exemple del primer paràgraf, una orca: un animal recent (es parla que va aparèixer fa uns 11 milions d'anys, com a comparació, els taurons moderns fa uns 100 milions d'anys) amb un gran cervell (i també un gran còrtex prefrontal en relació al total, però això és un altre tema), social i amb un ampli territori; és molt difícil, per no dir impossible, mantenir-la en condicions òptimes en captivitat. Amb les orques, a més, hi ha un exemple curiós (bé, macabre) dels efectes nocius de la captivitat en animals amb un sistema nerviós molt desenvolupat (elevat Quocient d'Encefalització).

Durant la meva estada a Vancouver vaig tenir la sort de poder fer un caiac amb cetacis, entre ells orques, a l'estret de Johnstone (http://croniquescanadenques.blogspot.com.es/2013/12/viatge.html). Buscant informació vaig arribar a plantejar-me: ¿i si a un d'aquests animals se li gira el cervell i ens ataca? Segons la wikipedia, fins al 2010 només han hagut quatre atacs mortals d'orques a humans. Tots quatre produïts en zoos. Per tant, és molt més segur anar a fer caiac en el territori d'animals salvatges, que no pas deixar que el vostre fill en toqui una en l'espectacle del Loro Parque (que  mostra un lleig historial d'atacs, curiosament molt més ampli en la wikipedia en anglès que en espanyol, també fa que pensar. http://en.wikipedia.org/wiki/Loro_Parque). Als EEUU també tenen merders, no us penseu que la mala praxis és només espanyola. Si en voleu saber més, us recomano el documental presentat al festival de Sundance: Blackfish.

Aleshores, què podem concloure? Doncs primer, que només els animals als quals se'ls pot garantir un estil de vida similar al que tenen en el seu entorn natural haurien d'estar en zoos. Que els zoos haurien de garantir per sobre de l'espectacle el benestar animal. Actualment es parla dels zoos com a necessaris per educar a la població i per ajudar en programes de conservació i recerca; jo estaria d'acord amb això. Si realment fos així, haurien de tenir instal·lacions (que no gàbies) pensades en ells, no pas en el públic, sinó estaríem parlant de voyeurisme. Finalment, i en el cas que ens ocupa dels primats de La Vallée des Singes, els animals tenen lloc per amagar-se, córrer, saltar, socialitzar-se i perdre's dels flaixos dels turistes. Així que sí, podria ser un bon model de parc zoològic, on els nens aprenguin que els bonobos no són ximpanzés pigmeus i que estan en perill d'extinció i cal protegir-los.

¿Què faríem si desapareguessin tots els zoos que no compleixin els requisits anteriors? Doncs podem llegir a Gerald Durrell o implicar a la població en la defensa i protecció de la fauna salvatge fomentant, per exemple, safaris ecològics com els que s'ofereixen a l'estret de Johnstone.