(continuació de
l’escrit anterior: “6. Neurones Mirall”)
sXVI. Copèrnic
expulsa a l’home del centre de l’univers.
sXIX. Darwin
iguala a homes i animals.
sXX. Freud treu
el control de les persones sobre elles mateixes.
sXXI. L’ètica
deixa de ser exclusivament humana.
A mesura que avança la ciència els éssers humans perden “prestigi i
glamour”. L’antropocentrisme cada cop perd més arguments i les ferides
narcisistes de Freud augmenten amb cada gran descobriment. Una de les darreres
fronteres que ha traspassat la neurociència ha estat la consciència i l’empatia.
Avui en dia intuïm que alguns animals tenen metacognició; o sigui, que
pensen o saben sobre ells mateixos. La tenen en el mateix grau que nosaltres?
Possiblement no, però això tampoc ho podem assegurar. De la mateixa manera, tenir-ne en menys “quantitat” no implica absència. Se sap que dofins, ximpanzés
o elefants són capaços de reconèixer-se
en un mirall (Marino, Current Biology,
2004; de Waal, Annual Review of
Psychology, 2008; Plotnik et al., PNAS,
2006), en canvi, els gats no poden (de fet, s’hi barallen pensant que és un
altre gat), com podeu veure en aquests dos vídeos (l’elefant, per exemple, s’hi
mira les dents aprofitant el mirall, sense ell no pot fer-ho).
Aquesta capacitat cognitiva permet als animals entendre els conceptes
de “jo” i “ell”. Es pensa que és la primera passa per tenir teoria de la ment i
sentir empatia, però com veurem en el següent experiment, no és del tot necessària.
La majoria de vosaltres pot acceptar que animals, tradicionalment categoritzats
com a superiors, tinguin empatia. És una petita concessió que el nostre “ego”
es pot permetre. ¿Què pensaríeu si us digués que una rata no només no és
empàtica, sinó que mostra més conducta pro-social (bondat) que la majoria de
persones? Bartal i col·laboradors (2011) publicaren a Science (una de les revistes científics amb més prestigi) una
investigació on es demostra que les rates són empàtiques i mostren conducta
pro-social. Per fer-ho, van dissenyar un seguit d’experiments cada cop més
complexes. Us en presentaré un parell. En el primer, es posava una rata en una
caixa amb un cilindre estret i amb una porta que s’obria des de fora.
El cilindre podia estar buit (empty),
podia tenir un objecte neutre (object)
o una rata (trapped). Aquesta rata (trapped) ho passava malament dins al
cilindre i, de fet, cridava per l’estrès. Hi havia una quarta condició en què
el cilindre estava buit i havia dues rates a la caixa, per descartar
avorriment, interacció o altres variables emmascaradores (categoria: 2+empty).
Com podeu veure en aquests dos gràfics, en la situació de rata
atrapada, la companya obria el cilindre i la deixava lliure en un 75% de les
vegades (A) i ho feia als pocs segons (B) (un cop havia aprés com obrir-ho, a
les 12 sessions). En canvi, si no havia res, l’obria molt poques vegades.
Sorprèn que hi hagi una diferència de sexe, atès que les rates femelles
l’obrien al 100% de les ocasions, els mascles... no tant. Un pot pensar que més
que obrir-ho per ser bona amb l’altra rata ho feien per jugar, aparellar-se,
etc. En absolut, les rates continuaven obrint el cilindre encara que la rata
marxés a una altra caixa, sense possibilitats d’interacció. La rata obre el
cilindre encara que no obtingui cap benefici.
Compliquem una mica més l’experiment anterior. Ara a la caixa hi ha
dos cilindres. Un amb una rata i l’altre amb 5 xocolatines. Doncs les rates
obren quasi a la vegades tots dos cilindres (no hi ha deferències
significatives, C) i la rata de “fora” menja 3,5 xocolatines i guarda 1,5 per
la rata “atrapada”. En la condició de només xocolata, la rata obre només el
cilindre que té xocolata (D) i en menja 4,8 xocolatines. Com es pot veure, les
rates són “bones”, però tampoc “tontes”.
Aquestes capacitats cognitives: metacognició (o autoconsciència),
empatia, conducta pro-social, etc. han triomfat evolutivament parlant, perquè
permeten cooperar i treballar en equip. Fixeu-vos que tant primats, com cetacis
i elefants viuen en grup. I és que la cooperació és una de les claus de l’èxit,
siguis un animal de sabana o el director d’una multinacional. No em d’oblidar,
però, que per cooperar necessites tenir empatia i consciencia de “jo” i “ell”.
Us en posaré un parell d’exemples.
S’ha trobat recentment que els elefants són capaços de cooperar per
aconseguir un benefici comú, aliment (Plotnik et al., PNAS, 2011). El
menjar es situa en una taula allunyada uns metres. Per aproximar-la (i menjar)
han d’estirar d’una corda, però la corda no està lligada a res. Si un elefant
estira només pel seu extrem, es queda amb la corda a la trompa i la taula no és
mou. Tots dos elefant han de fer força alhora per moure la taula, estirant cada
un d’un extrem de la corda. El més sorprenen és que tenen la capacitat
d’esperar que vingui el seu company i coordinar-se per estirar al mateix temps.
Com és una mica enrevessat, us deixo un esquema de la tasca i un vídeo on es
veu com s’esperen i es coordinen entre ells per obtenir un benefici comú. Els
elefants són capaços de treballar en equip pel bé grupal.
El segon exemple cal veure’l. Reconec que el vídeo és sensacionalista,
però està molt ben explicat gràficament. Pels que vulgueu un document científic
objectiu: Pitman i Durban (Marine Mammal
Science, 2012). A diferència de l’anterior això no és un experiment, es
dóna a la natura de manera espontània.
Us haureu adonat que no he parlat de primats... ho faré en la següent entrega sobre neurones mirall i empatia. Fins ara hem vist com els animals tant
a nivell fisiològic com a nivell comportamental són capaços de tenir empatia,
teoria de la ment, conducta pro-social i treballar en equip. Queda encara per
respondre sobre la moral, la justícia, l’ètica...
¿La
culturalització de la teoria de la ment és el que ens fa únicament humans?
(to be
continued...)
