2. S'ha d'ensenyar educació física a l'escola?

És el teu torn, tots els teus companys de classe t'estan mirant, desitjant poder tornar a riure com amb la Carme. En aquest salt t'hi jugues la nota del curs i la moto promesa pels pares. Respires, profundament, mous esbojarradament els braços i el cap, mentre fas petits saltirons, igual que en Rafa Nadal. El mestre fa sonar el xiulet. Mires de front, cara a cara, ell contra tu. Un cop comences a corre cap al plint el resultat està a mans del destí.

L'educació física, antigament coneguda com a gimnàstica, és una assignatura obligatòria a les escola i instituts catalans. Al batxillerat, almenys quan el vaig cursar, era obligatòria, com a mínim a primer curs. Així que, encara que sigui en un percentatge petit, la teva habilitat per fer tombarelles, córrer els 100 metres o pujar per una corda plena de nusos desgastats influeix en si pots entrar o no a la carrera universitària preferida. A mi em perdonareu, però prefereixo que el meu dermatòleg vagi bé en biologia a que no pugui saltar el plint. No cal que us digui que a mi la gimnàstica em va anar malament. Que la pitjor nota del batxillerat la revés per no arribar a 11 tocs amb la pilota de futbol, em vaig quedar en 7, quan el mínim per a les noies era de 5; no només és sexista, sinó també absurd. No sé fer-me el fatxenda amb un bola de cuir, culpable! Això no vol dir que em vulgui carregar l'educació física del currículum educatiu, simplement s'ha plantejar d'una altra manera, i voldria pensar que en la majoria d'escoles ja ho fan, jo vaig anar amb les monges, no podia esperar gaires modernitats.

La pregunta clau en aquest cas és: és profitosa per a l'alumnat? Definim primer que vol dir profitós. Centrem-nos en l'educació als instituts, ESO i batxillerat, on se suposo que els nens ja estan educats (molt suposar) i el paper dels mestres és ensenyar uns coneixements, no pas uns valors. Si en setze anys encara hem d'ensenyar el valor de "compartir", per exemple, "apaga y vámonos". Per tant, l'educació física hauria d'aportar uns coneixements, o almenys, facilitat la seva adquisició. Doncs resulta que sí. S'ha provat àmpliament tan en rosegadors com en humans que l'exercici millora les capacitats cognitives (Voss et al., Trends in Cognitive Sciences, 2013), en el qual podem aprofundir una altra setmana. Aquí anirem un pas més enllà i farem la pregunta més concreta. L'exercici pot fer que els estudiants treguin millors notes?

Ara tots els pares segur que llegiran fins al final. Si no sabeu si apuntar el vostre fill a anglès o a tenis... aquest blog només us farà més embolic. En una revisió relativament recent (Chaddock et al., Journal of the International Neuropsychological Society, 2011) es van resumir diversos aspectes de la relació entre activitat física i cognició en nens i nenes. En termes generals, els autors conclouen que com a mínim fer gimnàstica no empitjora el resultats acadèmics i sí pot aportar una millor actitud, atenció i rendiment en general. Altres autors troben resultats similars (Rasberry et al., Preventive Medicine, 2011; Tomporowski et al., Educ Psychol Rev., 2008). Més en concret, estudis correlacionals han trobat (en mostres grans, en els dos exemples van estudiar entre 259 i 1.103 nens) una relació positiva en llengua i matemàtiques entre la bona capacitat física i les bones notes (per exemple, Castelli et al., Journal of Sport & Exercise Psychology, 2007; Chomitz et al., Journal of School Health, 2009). Resultats similars també s'han trobat en adolescents (Sardinha et al., BMC Pediatr., 2014).

Però no us deixeu enganyar, aquests estudis el que diuen que a millor estat de forma millors notes, però no pel fet de fer gimnàstica al cole. Aprofundim una passa més. Donnelly i col·laboradors (Preventative Medicine, 2009) van agafar 203 pre-adolescents (nens i nenes entre 7 i 9 anys) i durant dos cursos els van dividir entre els que feien 90min a la setmana d'exercici aeròbic seguint el currículum educatiu (o sigui, una classe de gimnàstica) - els autors anomenen PAAC - i els van comparar contra un grup control que feia altres activitats curriculars (els revisors haurien d'haver exigit que s'expliquessin quines, però...). En comptes d'explicar els resultats observeu la gràfica següent:

Per tant, sembla que sí, que les classes d'educació física són útils als estudiants (en negre el grup amb gimnàstica i en gris en control, a major alçada de la barra, millors notes. Les competències eren: redacció, lectura, matemàtiques i ortografia). Resultats similars s'han trobat, també en nens, en tasques memorístiques (record de paraules - Etnier et al., Pediatr Exerc Sci., 2014).

Manca delimitar encara el tipus de currículum (la majoria dels estudis són ianquis), la intensitat, les hores, etc. Així que, m'hauré d'empesar les meves paraules i recomanar la maleïda gimnàstica.

PD: En català el popularment conegut com a "plinton" s'escriu "plint", a mi també fet mal llegir-ho així.