(continuació de l’escrit
anterior: “7. La ferida empàtica”)
Fins ara hem vist que rates, elefants i orques, entre molts altres animals, poden cooperar, sentir empatia i tenir meta-cognició. Queda pendent parlar dels grans primats, principalment ximpanzés (Pan Troglodytes) i bonobos (Pan Paniscus). Els hem deixat pel final expressament. Ha estat en ells (o almenys que jo conegui) amb els únics animals que s’ha investigat a nivell de laboratori (controlant al màxim les variables) la cooperació i el càstig. Aquests dos elements són clau en l’estudi de la moral, atès que uneixen empatia, col·laboració, sentiment de justícia, ira, comprensió, etc. Al final de l’escrit, sabrem si el sentit de la moral ens diferencia dels animals.
La investigació en cognició comparada amb primats és força extensa,
existint diverses metodologies; malgrat que principalment hi ha dos grups al
món que ho treballin. El grup d’en Josep Call i en Michael Tomasello al Max
Planck de Leipzig (http://www.eva.mpg.de/psycho/primate-cognition.php) i el
Yerkes National Primate Research Center de la Emory University
El joc de l’ultimàtum (Ultimatum Game; Guth et al., J Econ Behav., 1982) consisteix en donar 10 fitxes (o euros
o dòlars, o qualsevol altre cosa que tingui valor econòmic real) a un
participant. Aquest (proposador) les ha de repartir com vulgui amb un segon
participant (responedor). Si el responedor accepta el repartiment tots dos
s’emporten el que els hi toca. Si el responedor no ho accepta, cap dels dos, ni
proposador ni responedor s’emporten les fitxes. Si ets occidental segurament
una repartició de 9 a
1 la rebutjaries, però una de 6
a 4, no. En general, en la cultura occidental es rebutja
tot el que suposin un repartiment injust del 20% (Camerer, 2003). Quines
condicions acceptaran ximpanzés i bonobos? En la figura següent es mostra
l’aparell que varen fer servir Kaiser i col·laboradors (Biology Letters, 2012).
El proposador (“proposer”) pot donar 5/5 (estirant la corda) o 8/2 o
10/0 (estirant primer del paper i després de la corda). El responedor
(“responder”) por acceptar i donar accés a tots dos al menjar (grans de raïm)
estirant de la barra (“rod”). Només en el cas de 10/0 la meitat dels primats
(no havia diferències entre ximpanzés i bonobos) van rebutjar la oferta, com es
pot veure en el gràfic. De fet, sorprèn (i els autors no acaben d’explicar),
perquè només hi ha un negació de l’oferta del 58%, en comptes del 100%.
Queda demostrat que els primats no-humans són més racionals que els catalans;
racionalment parlant 1 és millor que 0 (Jensen et al., Science, 2007).
De fet, els autors hipotetitzen aquest comportament per:
-
no estan acostumats a rebre menjar gratuïtament dels seus
congèneres.
-
no hi ha motivació per castigar, ells no perden res en
comparació a com estaven abans.
-
no tenen sentiment de propietat davant els grans de raïm.
Aquest últim punt és molt important, perquè s’ha vist àmpliament, tant
en llibertat com en el laboratori, que els primats no-humans comparteixen,
sobretot si hi ha algun tipus de reciprocitat (Tomasello, Annu Review Psychol. 2012). Aquesta importància de tu m’ajudes si
jo t’ajudo, implica un sentiment de propietat. Pot ser en positiu: si un dia tu
comparteixes lo teu amb mi, i un altre dia jo ho comparteixo amb tu. Però també
en negatiu en cas que tu no comparteixis mai o fins i tot robis.
Aquest últim cas, el de robar, és rellevant perquè introdueix el
concepte de càstig. El càstig és important, perquè estabilitza la cooperació
enfront de l’egoisme, fent més “costos” els comportaments tramposos (Boyd i
Richerson, Ethol Sociobiol., 1992).
El càstig directe (“second-party”) és aquell en què qui ha rebut la ofensa
castiga directament al que li ha fet una mala jugada. S’ha comprovat que es
dóna en diverses espècies, incloent els primats no-humans (Jensen, Philos Trans R Soc lond B Biol Sci., 2010).
El que realment significa un pas endavant en la moral i el sentiment de
justícia són els càstigs atorgats de manera indirecta, els “third-party”. Seria
un exemple quan un professor renya a un alumne per pagar a un altre o un jutge
condemna a presó a un violador. Ja us podeu imaginar que aquest nivell de moral
és el més complex.
En primats sí s’ha vist que en situacions fora del laboratori els
mascles dominants poden exercici d’àrbitres o policies (de Waal, Behaviour, 2014; von Rohr et
al., Plos One, 2012). En canvi, encara no s’ha provat que els ximpanzés
siguin capaços d’arbitrar i aplicar un sentit de justícia en contexts
controlats de laboratori. Riedl i col·laboradors (PNAS, 2012) van portar a terme un experiment similar a l’anterior,
però afegint un tercer ximpanzé (jutge o “actor”), que podria deixar sense
aliment (llençant el menjar) al ximpanzé que robava a l’altre quan no li tocava
menjar. En la següent figura es mostra un esquema de la situació:
Varen haver diferents situacions experimentals: robatoris, pèrdues de
menjar per error mecànic de l’aparell, repartiment injust per part de
l’investigador o repartiment just sense incidències. No haver diferències en el
càstig del ximpanzé jutge (figura següent), que llençava menjar a l’atzar,
sense cap tipus de patró. En canvi, si es va repetir la troballa que els
ximpanzés duen a terme càstigs directes (“second-party”).
Encara que, per ara, no s’hagi demostrat que els primats no-humans no
són capaços d’aplicar càstigs indirectes, sí se sap que s’esforcen per
prevenir-los; com en el cas dels bonobos tenir sexe social abans de repartir
l’aliment i evitar els conflictes que se’n derivin (de Waal, 2014).
Abans de deixar de parlar d’animals i empatia us recomano tres
capítols de “Redes” molt interessant que parlen d’aquest tema:
53. Nuestro Cerebro Altruista:
59. Somos Primates (1ª part):
61. Somos Primates (2ª part):
Com hem anat veient allarg d’aquests tres escrits sobre l’empatia i la
moral; malgrat que existeixi una interrelació entre aquests dos constructes, no
poden ser usats de manera intercanviable (Decety i Cowell, Perspective on Psychological Science, 2014). En altres paraules,
empatia i moral no són sinònims. Ja hem pogut comprovar que tenir empatia no
implica tenir un concepte de moral dins un determinat grup social, com en el
cas de les rates. Igualment, que tenir una moral “primerenca” de “second-party”
com els primats no-humans, tampoc implica un grau de moralitat més complexa, “third-party”
com en el cas dels humans. Així què ens hauríem de preguntar... quina àrea del
cervell tenim exclusivament els humans que ens permeten tenir aquesta moral
complexa?
Els estudis tant de ressonància magnètica funcional com en lesions han
demostrat que les avaluacions morals no depenen d’una única àrea, sinó d’una
xarxa que implica diverses regions tant cognitives com emocionals (Buckholtz i
Marois, Nature Neuroscience, 2012).
Agafant com a model la revisió de Decenty i Cowell (2014) us presentem les
principals àrees implicades (la traducció la teniu a continuació de la imatge):
- Medial prefrotal cortex: Còrtex prefrontal medial: juga un
paper principal en interpretar i entendre els estats mentals propis i aliens.
- Anterior cingulate cortex: Escorça cingulada anterior: una
estació central tant per processar estímuls top-down (“superior”) com bottom-up
(“inferiors”) i assignar el seu control/procés a altres àrees.
- Ventromedial Prefrontral Cortex: Còrtex prefrontal
ventromedial: un centre crític pels comportaments de criança i conducta
afectiva. Uneix els processos afectius amb els comportaments socials.
- Insula: atorga les bases per a les representacions tant
positives com negatives dels sentiments subjectius, així com sustenta la
consciència emocional.
- Posterior superior temporal sulcus: Solc temporal
posterior superior: involucrat en la percepció social i les intencions dels
altres a través de l’avaluació dels estímuls socials.
- Amygdala: Amígdala: prioritza els inputs (“entrades
sensorials”) afectius rellevants (negatius i positius) en base als objectius i
les motivacions del subjecte (d’un mateix).
Com heu pogut veure ens hem tornat a trobar amb l’escorça prefrontal.
Sé que el comentari serà molt simplista, però a mesura que vaig llegint sobre
neurociència cognitiva, emocional i social estic cada cop més convençut que: “el
què realment ens fa humans és l’escorça cerebral”, amb permís del llenguatge,
és clar.
Ningú negarà que l’empatia i la moral han estat producte de l’evolució,
permeten la cooperació i la vida en grup i societat. No obstant, no hem
d’oblidar que el component cultural influeix en la nostra moral (Decety i
Cowell, Trends in Cognitive Sciences,
2014). Per exemple, s’ha provat recentment que llegir novel·les incrementa la
nostra capacitat per posar-nos en el lloc de l’altre i entendre les emocions
alienes (Kidd i Castano, Science,
2013).
Finament, resten encara dues preguntes per respondre, i és que la
ciència no és més que obtenir respostes que generen nous interrogants:
-
¿Què passa quan hi ha un mal funcionament d’aquelles àrees
que hem comentat relaciones amb la moral humana?
-
És la moral universal?
(to be continued...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada