6. Neurones Mirall

Era l’estiu de 1992: Miguel Indurain guanyà el segon Tour, a Barcelona s’escoltava el “...amics per sempre means a love that will never end...”, Eslovàquia es declarà independent i la domesticació del gos seguia inalterable el seu curs. Pocs recordareu, però, que aquell juliol de 1992 es publicà un descobriment que canviaria la neurociència i la psicologia per sempre.

El grup de Giacomo Rizzolatti publicà a Experimental Brain Research (di Pellegrino et al., 1992) la troballa d’unes neurones situades a la regió ventral premotora F5 en Macaques Nemestrines (un mico del vell món que en català s’anomena: macaco de cua de porc meridional), que s’activaven tan quan el mico agafava una llaminadura com quan veia a l’experimentador agafar-ne una.

Exemple dels experiments de di Pellegrino et al. (1992).

En altres paraules, “les neurones mirall són una classe de neurones que modulen la seva activitat en ambdós situacions: quan un individu executa una activitat motora específica, però també quan observa la mateixa activitat motora (o similar) executada per un altre individu” (Kilner i Lemon, Current Biology, 2013). Per tant, estem davant d’unes neurones que ens permeten entendre que farà l’altre i, en definitiva, posar-nos en el lloc dels nostres congèneres.

A partir d’aquest moment, es varen obrir molts interrogants: Expliquen l’empatia? Lesions en aquella àrea provoquen psicopaties? Estan darrera de la religió i la moral? El llenguatge? Quins animals les tenen? En definitiva, tot semblava indicar que estàvem davant del Sant Grial per explicar la diferència entre humans i animals (hi ha un debat interessant, però en anglès i molt extens a: http://edge.org/conversation/mirror-neurons-and-imitation-learning-as-the-driving-force-behind-the-great-leap-forward-in-human-evolution). De fet, l’autor del blog és qui va hipotetitzar que les neurones mirall han estat les desencadenadores del gran big bang en l’evolució humana, el “great leap forward” (Ramachandran, 2000). Intentarem respondre a alguns d'aquests interrogants en les properes línies i escrits del blog.

El primer que ens hem de plantejar és: Les neurones mirall són producte de l’evolució o de l’aprenentatge? Ens posem en el lloc de l’altre per instint o perquè hem aprés a fer-ho? Nature or Nurture? La doctora Heyes (Neuroscience and Biobehavioral Reviews, 2010) va revisar aquesta qüestió. Per ella, les neurones mirall es desenvolupen per un procés d’aprenentatge associatiu, en comptes de per la hipòtesis més estesa de l’adaptació o selecció natural. Principalment, ella ho defensa per les diferències amb els micos, la importància en la cognició social i perquè en l’edat adulta és un sistema modelable. Jo m’inclino més per la hipòtesis de l’adaptació evolutiva, encara que segurament totes dues aporten el seu gra de sorra. L’experiència i l’aprenentatge modulen un sistema que ja ens ve de “fàbrica”. Sense aquests aprenentatges les neurones mirall no es desenvoluparien, però sense una base neural sòlida l’aprenentatge no es podria consolidar.

Amb la tercera hipòtesis que plantejo, el següent pas seria delimitar a partir de quin moment de l’evolució filogenètica apareixen aquestes neurones mirall. Està altament provada la seva funció en tasques motores i s’intueix que podrien estar-ho amb la religió o el llenguatge. Estem buscant un criteri per decidir a partir de quin animal apareixen i quina funció desenvolupen. Totes els animals es mouen, però cap té religió. Hem de buscar un terme mig, i l’escollit és la conducta empàtica i la teoria de la ment.

La teoria de la ment es defineix com la capacitat d’atribuir estats mentals i emocionals a un mateix i als altres. L’empatia es podria incloure en aquesta teoria de la ment i fa referència a tres processos (Zaki i Oschsner, Nature Neuroscience, 2012):

-     - compartir l’experiència dels estats interns. Per exemple, sentir mal quan algú s’enganxa els dits amb una porta.

-     - mentalització o entendre el que senten o pensen els altres. Seguint amb l’exemple de la porta, segur que la persona que s’ha enganxat els dits s’està cagant en la mare del fuster que va fer la porta.

-     - preocupació social. Si en l’exemple anterior el propietari dels dits és un infant, li direm: “Sana, sana, culito de rana, sino se cura hoy, se curará mañana”.

Esquema de la definició anterior (Zaki i Oschsner, 2012).

Aquests autors resumiren les principals àrees relacionades amb els tres processos empàtics: compartir l’experiència, mentalització i preocupació social. Fixeu-vos que les àrees il·luminades en verd i blau corresponen a àrees temporals i frontals. Com veiem, són àrees allunyades del centre del cervell, per tant, d’aparició tardana (filogenèticament o evolutiva modernes). El més important és que s’inclou l’escorça premotora (PMC) on es situen les neurones mirall.

                                                  Mapa cerebral de la conducta empàtica (Zaki i Oschsner, 2012).

En una excel·lent revisió, Corradini i Antonietti (Consciousness and Cognition, 2013) confirmen basant-se en l’evidència empírica que les neurones mirall permeten l’empatia. Exposen alguns exemples:

-   - En humans, s’activen les mateixes àrees per reconèixer i expressar una emoció facial (Dimberg et al., Psychological Science 2000).

-     -  S’activa la mateixa àrea quan els subjectes senten dolor per una punxada i quan veuen que un altre rep una punxada en el mateix punt (Avenanti et al. Psychoanalysis and neuroscience, 2005).

-     - Estudis correlacionals han provat que aquelles persones que senten més les emocions alienes (empatia), mostren una major activitat de les àrees premotores (Kaplan i Iacobini, Social Neuroscience, 2007).

Malgrat que aquesta evidencia que confirma que les neurones mirall estan implicades de manera rellevant en la conducta empàtica, com hem pogut veure és una conducta complexa que implica altres zones cerebrals. A més, recordar que fa poc que es varen descobrir i encara menys que es va relacionar amb l’empatia. Encara poden aparèixer noves dades.

Ara sí ens podrem preguntar, mitjançant l’estudi de l’empatia: les neurones mirall ens fan humans?

  

(to be continued...)