12. Green Exercise: perquè en l'esport no tot s'hi val.

Després de set mesos d'absència, on l'activitat científica del blog es va traslladar a la pàgina de facebook "Ciencia y Salud" (CyS) https://www.facebook.com/CYScienciaysalud; torna una nova temporada del Mossegades. M'agradaria començar per un tema que he tractat molt aquests darrers mesos, tant en un llibre de divulgació, com en la tesis i, sobretot, en el meu intent per investigar en el camp de la Antrozoologia: el "GREEN EXERCISE".

La traducció no té gaire secret, potser és una mica sensacionalista, però ja sabeu que els anglosaxons de màrketing en saben molt. La idea base és que la pràctica d'exercici físic s'ha de dur a terme en entorns naturals, d'aquí el "green" (verd). Segurament, aquesta dècada serà recordada per l'esperit naturalista de la humanitat. Tancament de centrals nuclears, èxit de vendes del Toyota Prius, el hit de l'estiu "envàs on vas" (sense cap mena de dubte aquest enllaç està de més, però no podem oblidar aquesta campanya, bravo! us heu lluït https://www.youtube.com/watch?v=5MzQx8V9noc), invasió de bicicletes urbanes, l'Obama xupant càmera... La neurociència no podia ser menys i des de fa uns pocs anys s'està investigant com l'entorn interacciona en la pràctica esportiva dins el que es coneix com a estil de vida saludable. Fins ara els científics ens havien dit que calia fer esport. En la meva tesis ja vaig indicar que cal matissar les recomanacions, sobretot pel que fa al gènere i subratllava la importància de l'entorn. No és que sigui un visionari, simplement m'agrada el tema i trobo que tot allò que naturalitzi a l'ésser humà és benvingut. 

Exemple d'exercici urbà.

Exemple de "Green Exercise". No sé vosaltres, jo em quedo amb aquest.

Vaig descobrir el green exercise de casualitat. Necessitava trobar evidències sobre la pràctica d'exercici moderat en la vida quotidiana i beneficis cardiovascular, en concret sobre un paràmetre que s'anomena HRV (variabilitat de la freqüència cardíaca, però ja en parlem un altre dia). Vaig trobar un article (Nyhan et al., Science of the Total Environment, 2014) que va concloure que és menys perjudicial per la nostra salut anar a la feina en autobús que no pas en bici (vegeu la taula). Els autors analitzaren la salut cardiovascular en persones que cada dia agafaven diversos mitjans de transport per anar a la feina en la ciutat de Dublín. Els resultats negatius s'expliquen per la contaminació. Al fer exercici es respira més i a major intensitat, agafant més pol·lució ambiental i portant-la directament als pulmons. Després de llegir això, vaig enviar una carta a Nike sol·licitant que a les caixes de les seves bambes apareguessin missatges del tipus... "Correr produce impotencia" o "Hacer deporte aumenta los riesgos de sufrir cáncer de pulmón". I l'estudi va ser fet a Dublín, imagineu-vos si parlem de London, New York o Barcelona, que quan hi ha anticicló la capa de merda que es veu des de Collserola espanta.

Fixeu-vos que en els 4 casos els batecs per minut (bpm) augmenten, però ho fan significativament més en els que van a peu i en bici en comparació als del bus i tren. El paràmetre de variabilitat de la freqüència cardíaca (SDNN) ens diu que a major variabilitat (números positius) major salut. Fixeu-vos que en tots els casos es redueix (valors negatius), però igual que abans anar a peu o en bici és significativament més perjudicial que anar en autobús o tren.

A partir d'aquí vaig començar a investigar sobre el tema, descobrint altres coses interessants. La majoria del tipus més psicològic que venen a dir que corre o passejar pel bosc no només neteja els nostres pulmons, sinó que també en purifica l'ànima (Barton i Pretty, Environ. Sci. Technol., 2010; Bowler et al., BMC Publich Health, 2010). Parlant de neurociència en concret, un estudi (Bos et al., Neuroscience Letters, 2011) ha vist que anar en bici en entorns contaminats no incrementa el factor neurotròfic (BDNF, recordeu que és l'aliment de les neurones i fa que en neixin i es facin més fortes), mentre que en una sala amb el aire net i filtrat sí que els incrementa. [fins ara el 95% dels estudis tant humans com animals havien trobat que l'exercici aeròbic, com anar en bici, augmenta el BDNF]. En aquest cas l'experiment es va fer a Antwerp, una ciutat Belga de mig milió d'habitants (amb una àrea metropolitana de 1,2m); una ciutat normaleta tirant a petita. Però la qüestió no acaba aquí, vaig voler ampliar l'espectre a altres variables que podien influenciar en la pràctica de l'exercici físic.

Una d'elles és la manipulació. Vam trobar que les rates milloraven per igual el seu estat d'ànim psicològic (no fisiològic, que sí necessita de l'exercici físic per millorar) tant si corrien com si les manipulàvem. Clar, aquest resultat en el món científic fa molta patxoca. La manipulació estandarditzada és igual d'eficient que l'exercici al treadmill en conducta ansiosa. Però no us deixeu enganyar, el que varem trobar és que ficar-se mà és tant efectiu com anar-se'n a corre amb la veïna. I així ho vaig explicar a la tesis. Bé, no amb aquestes paraules, però la cara de la meva companya de laboratori, S.M., va ser igualment un poema. "No ens anem traient els polls els uns als altres, però per alguns autors la mateixa funció social del grooming que fan altres mamífers la podrien tenir les abraçades, carícies, carentonyes que ens fem els humans en general, fins i tot el sexe". No em mal interpreteu, no estic dient que anar a la Jonquera sigui més sa que anar en bici pel Besos, sinó que hi ha altres aspectes de la vida tant importants o més per la nostra salut mental que l'esport. Viatgeu, aneu al cine amb els amics, gaudiu de la música, deixeu-vos endinsar en el mon de la pintura, abraceu la vostra parella... però si us plau, no veieu el "Sálvame".

Finalment, i de cara al llibre de divulgació que us parlava abans, vaig buscar si hi havia diferències entre fer exercici en solitari o en grup. Evidentment que les hi ha. En concret, en una excel·lent revisió en esport infantil (Eime et al., Int. J. Behav. Nutr. Phy., 2013) els autors varen concloure que fer esport en equip és igual de sa físicament parlant que l'esport individual, però el primer aporta beneficis psicològics: treball en equip, comunicació, autoestima, etc. que no ho aporta l'esport individual.

Curiosament, he parlat de Green Exercise en els darrers mesos en relació al camp de l'Antrozoologia, que és la ciència que estudia la relació entre animals i persones. Se sap que la tinença d'un gos augmenta els nivells de pràctica d'exercici físic (Westgarth et al., Int. J. Behav. Nutr. Phy., 2014), però... augmenta els nivells de Green Exercise? Això ho sabrem, segur, en els propers anys.